Des de la caiguda del mur de Berlín i des de que el senyor Fukuyama va anunciar la fi de la història ja han passat uns quants anys. Tot i que és evident que la història no s’ha acabat, si que s’ha instaurat un cert missatge de que han desaparegut ja, les dretes i les esquerres, o això és el que ens volen fer creure. Per saber si això és veritat caldria saber exactament que són les dretes i les esquerres, perquè si no es fa aquest mínim exercici, serà difícil poder respondre a la qüestió. A risc de simplificar molt les coses, jo definiria la dreta com la realitat existent, per tant, seguint un raonament cartesià, existeix. A la dreta no li calen ideologies, és el que és. Si mai ha necessitat un cos ideològic el fabrica a posteriori, o el pren de qui sigui, per justificar la realitat, el “no toquem-ho”. És, per utilitzar un sinònim clarificador, conservadora. L’esquerra es una altra cosa. L’esquerra no és una realitat existent, sinó una resposta a aquesta realitat, i que considera injusta. L’esquerra respon a una voluntat de canvi. Com que és una voluntat cal que defineixi el perquè, el què, el com, el quan es produiran aquests canvis. Aquesta definició és el seu cos ideològic. Com que es basa en un projecte de futur, en definitiva en un exercici intel·lectual, és lògic que apareguin solucions diverses i sovint contraposades, però tenen el mateix objectiu, canviar una societat que no els agrada. Des dels socialistes utòpics fins als socialdemòcrates actuals, passant pels moviments anarquistes, pel socialisme científic, pels ecologistes o feministes tots tenen un comú denominador. El que prima és la idea de canvi, de millora. Les formes, els accents, les èpoques poden variar, però sempre apareix la idea de transformar una societat, la real de cada moment, que volen millorar. Aquestes distintes solucions a problemes concrets, provoquen lluites o desavinences entre la mateixa esquerra. La dreta ho te molt més fàcil, com que es seu únic objectiu es defensar el sistema, ràpidament es posen d’acord.
La idea, quan es seguida per un col·lectiu més o menys nombrós, es transforma en ideologia i aquesta és com un far que apunta en la direcció que s’ha d’anar si volem canviar les coses. He fet una definició massa llarga tot i que he procurat ser simple, que no simplista, per arribar al punt de dir que les dretes i les esquerres per la seva pròpia definició existiran sempre, perquè sempre hi haurà qui voldrà conservar les coses com estan i qui les voldrà canviar. Potser els qui diuen que ja no hi ha dretes ni esquerres el que volen dir es que l’esquera, a Catalunya i en general, està falta d’idees. I en això si que els hi haig de donar la raó. Totes les idees socialistes, des de la revolució industrial fins ara han ajudat a millorar el món, i per tant han estat positives, però en la mesura que la societat ha anat canviant i en la mesura que no aconseguien les societats perfectes que apareixien en el seus manuals han estat substituïdes unes per altres. En aquests moments l’esquerra està orfe d’un far ideològic creïble que assenyali el camí, mentre que la dreta no dubte en aplicar idees socialistes si així perpetua el sistema. La intervenció de l’estat per regular l’economia ha estat possiblement des de sempre un denominador comú de tots els projectes socialistes. Curiosament ha estat aquesta recepta la utilitzada per la majoria de països per defensar els seus propis sistemes financers capitalistes. Però més curiosament encara, en plena crisi econòmica, la majoria de països europeus o bé per la via electoral o del que anuncien les enquestes, sembla que han donat o donaran l’esquena als partits socialistes. Es cert que l’esquerra està mancada d’idees, però ja en sortiran perquè mentre quedin injustícies al món, que la dreta permet o genera, l’esquerra serà necessària.
La idea, quan es seguida per un col·lectiu més o menys nombrós, es transforma en ideologia i aquesta és com un far que apunta en la direcció que s’ha d’anar si volem canviar les coses. He fet una definició massa llarga tot i que he procurat ser simple, que no simplista, per arribar al punt de dir que les dretes i les esquerres per la seva pròpia definició existiran sempre, perquè sempre hi haurà qui voldrà conservar les coses com estan i qui les voldrà canviar. Potser els qui diuen que ja no hi ha dretes ni esquerres el que volen dir es que l’esquera, a Catalunya i en general, està falta d’idees. I en això si que els hi haig de donar la raó. Totes les idees socialistes, des de la revolució industrial fins ara han ajudat a millorar el món, i per tant han estat positives, però en la mesura que la societat ha anat canviant i en la mesura que no aconseguien les societats perfectes que apareixien en el seus manuals han estat substituïdes unes per altres. En aquests moments l’esquerra està orfe d’un far ideològic creïble que assenyali el camí, mentre que la dreta no dubte en aplicar idees socialistes si així perpetua el sistema. La intervenció de l’estat per regular l’economia ha estat possiblement des de sempre un denominador comú de tots els projectes socialistes. Curiosament ha estat aquesta recepta la utilitzada per la majoria de països per defensar els seus propis sistemes financers capitalistes. Però més curiosament encara, en plena crisi econòmica, la majoria de països europeus o bé per la via electoral o del que anuncien les enquestes, sembla que han donat o donaran l’esquena als partits socialistes. Es cert que l’esquerra està mancada d’idees, però ja en sortiran perquè mentre quedin injustícies al món, que la dreta permet o genera, l’esquerra serà necessària.
Patro Recober
Catalunya Causa Comuna - Vilafranca del Penedès
