Els últims temps hem entrat en un nou cicle, tan pel què fa a valors com a actituds socials, econòmiques o culturals. Els canvis que això ha representat, no han estat prou assumits per part dels polítics, i l’esquerra ha mostrat moltes dificultats a l’hora de liderar els nous valors i necessitats socials emergents, fet que ha quedat palès a l’hora de fer front a la greu crisi econòmica en la que estem immersos, no sols a Catalunya, sinó a Europa i a la majoria de països del món.
Això no significa que la lluita per la llibertat, la justícia i la igualtat, hagin perdut protagonisme en l’àmbit de les reivindicacions de les organitzacions d’esquerra, però el què sí es evident és que, en un context globalitzat com l’actual, cal incorporar nous valors que apostin per un aprofundiment dels drets de les persones, tan en l’àmbit individual com en el col·lectiu.
Cal que les forces progressistes aportin idees i solucions per impulsar una millora en les condicions de vida de les persones. La democràcia és crucial per assegurar aquesta millora, però també és imprescindible el compromís i la participació de la ciutadania, basada en drets i deures, i encarar entre tots aquest nou ordre social.
Per crear una societat més justa i segura, els partits i les organitzacions socials d’esquerra, han de cercar solucions als problemes actuals i plantejar-se
Quins mecanismes cal impulsar per aconseguir un nou model de creixement?
Com assegurar un treball de qualitat i la participació dels treballadors en la presa de decisions a l’empresa?
Com assegurar la llibertat cultural, religiosa i lingüística de les persones?
Com garantir un tracte igualitari per a tots els ciutadans i ciutadanes?
Quines estratègies organitzatives ens poden conduir a una major participació ciutadana?
Com respondre als valors conservadors que estan impregnant la nostra societat en temes com la igualtat de gènere, el canvi climàtic, l’avortament, la pluralitat religiosa, l’eutanàsia,...
...
Aquests, i altres reptes, s’han d’abordar amb una certa celeritat; perquè ho reclama la ciutadania, però també per donar sentit al discurs i a les organitzacions progressistes, i justificar la seva supervivència.
L’objectiu és clar: aconseguir una Catalunya i un món més social, més just i més lliure.
Àngels Navarro Millares
Catalunya Causa Comuna – Vilafranca del Penedès
Això no significa que la lluita per la llibertat, la justícia i la igualtat, hagin perdut protagonisme en l’àmbit de les reivindicacions de les organitzacions d’esquerra, però el què sí es evident és que, en un context globalitzat com l’actual, cal incorporar nous valors que apostin per un aprofundiment dels drets de les persones, tan en l’àmbit individual com en el col·lectiu.
Cal que les forces progressistes aportin idees i solucions per impulsar una millora en les condicions de vida de les persones. La democràcia és crucial per assegurar aquesta millora, però també és imprescindible el compromís i la participació de la ciutadania, basada en drets i deures, i encarar entre tots aquest nou ordre social.
Per crear una societat més justa i segura, els partits i les organitzacions socials d’esquerra, han de cercar solucions als problemes actuals i plantejar-se
Quins mecanismes cal impulsar per aconseguir un nou model de creixement?
Com assegurar un treball de qualitat i la participació dels treballadors en la presa de decisions a l’empresa?
Com assegurar la llibertat cultural, religiosa i lingüística de les persones?
Com garantir un tracte igualitari per a tots els ciutadans i ciutadanes?
Quines estratègies organitzatives ens poden conduir a una major participació ciutadana?
Com respondre als valors conservadors que estan impregnant la nostra societat en temes com la igualtat de gènere, el canvi climàtic, l’avortament, la pluralitat religiosa, l’eutanàsia,...
...
Aquests, i altres reptes, s’han d’abordar amb una certa celeritat; perquè ho reclama la ciutadania, però també per donar sentit al discurs i a les organitzacions progressistes, i justificar la seva supervivència.
L’objectiu és clar: aconseguir una Catalunya i un món més social, més just i més lliure.
Àngels Navarro Millares
Catalunya Causa Comuna – Vilafranca del Penedès
El silenci de les esquerres
ResponEliminaÀngels, he entrat al web Catalunya Causa Comuna de Vilafranca, hi he llegit el teu article "Els valors de l'esquerra".
Crec que tens raó quan dius que l'esquerra no pot deixar el seu treball en pro de la igualtat i la democràcia, en circumstàncies tant canviants. El teu escrit m'ha suggerit els següents pensaments.
Del meu punt de vista, el més greu del moment present és que, enmig de la pitjor crisi provocada pel capitalisme que està produint el patiment i la desesperació de milions de persones, les esquerres (que a Europa són bàsicament les socialdemocràcies ) no proposen cap model econòmic nou i alternatiu. Tot apunta que tots els governs i partits esperen sortir aviat de la crisi per tornar a fer com abans: que el fer diners (molts i ràpid) segueixi sent l'objectiu de l'activitat econòmica i que el capital financer torni a campar sense control pel món.
No es parla d'aturar el creixement pel creixement.
No es diu que "créixer" no és sinònim de ser feliços .
No es parla de frenar el creixement insostenible.
No es parla de produir només el que fa falta, i no pas coses i coses inútils i supèrflues.
Els partits d'esquerra, no diuen als ciutadans d'occident que hem de baixar el nostre nivell de consum; al contrari, es crida a consumir com a únic camí per resoldre els problemes del sistema. No s’atreveixen a dir als ciutadans que estem molt malament, que el planeta ja no aguanta més.
Sembla que les esquerres han acceptat el seu paper actual de ser els bombers dels incendis provocats pel capitalisme, però no els arquitectes d'un nou sistema. Ara més que mai faria falta "la imaginació al poder".
Josep Ferret i Julià